Cabanes: Units pel Poble tomba per segon cop consecutiu la proposta d’alcaldia per intentar pagar a AUGIMAR 123.839 euros per les despeses de l’S-10 q

Nota: si voleu còpia de l'informe presentat, el demaneu a unitspelpoble@gmail.com

Cabanes: Units pel Poble tomba per segon cop consecutiu la proposta d’alcaldia per intentar pagar a AUGIMAR 123.839 euros per les despeses de l’S-10 que no ha fet.

Units demostra que l’informe d’alcaldia és un plagi manipulat per beneficiar a l’empresa i perjudicar els interessos del poble.

Cabanes 31 de gener de 2012 . El regidor d’Units pel Poble, Diego Noel, va paralitzar ahir en la Comissió Informativa d’Urbanisme, la proposta que l’alcalde pretenia elevar a ple el proper dijous dia 2, en la qual es pretenia pagar 123.839,15 euros a l’empresa Augimar en concepte d’honoraris per haver fet el Pla Parcial i el Projecte d’Urbanització del Sector s10 (bassa nova) de Cabanes.

Segons va exposar Noel, una cosa que es reclama, és que es torne els 423.201.16 euros en concepte d’aprofitament urbanístic, diners que ha dipositat l’empresa a l’ajuntment però el que no té cap justificació, és que es faça pagar al poble quasi 140.000 euros per despeses d’un projecte que si no s’ha fet, ha estat perquè l’empresa no ha volgut, ja que tenia el projecte aprovat des de finals de 2005. L’empresa està en fase de concurs de cretidors, no ha fet el PAI i pretén rebre de l’ajuntament prop de mig milió d’euros per una PAI que no ha fet.

El passat 27 d’octubre Units pel Poble va aconseguir fer decaure la proposta d’alcaldia que ja proposava aquesta compensació, en aquell moment es va raonar que no existia cap motiu per rescindir el contracte de mutu acord ( formula aquesta que obligava a pagar eixos 123.839 euros de més) sinó que hi havia altres opcions, com era no aplegar un acord, demanar un aval a l’empresa, o demanar el preciptiu Dictamen a la Conselleria comptent en urbanisme sobre si era precís tornar o no aquest diners.

Els tècnics municipals van demanar el dictamen a la Conselleria, com va demanar el ple, però no en el sentit de preguntar si el mutu acord en aquest cas concret era o no el únic possible, sinó que van preguntar unicament si es podia fer per mutu acord, al que era obvi que la Conselleria va respondre que sí. Aquesta actitud, va violar la voluntat del Ple per unanimitat, i per tant, dels representants de tot el poble.

En segon terme, el informe que tornava a presentar l’alcade ( signat per ell), era un plagi d’altres informes de la Conselleria existents per concloure contractes amb construcutores en altres municipis, però allò més alarmant era que sols plagiava la part que interessava als interessos de l’empresa, i llevava els troços que beneficiaven al municipi, aquest acte podria ser també entés com un clar exemple de prevaricació.

Noel va fer entrega als representants dels altres dos grups un informe on s’explicava aquest argumentari, i es va aconseguir, per segon cop consecutiu, paralitzar aquest pagament a l’empresa, que està en fase prèvia de concurs de creditors, per tant, incapacitada totalment per poder fer aquest PAI.

El portaveu d’Units pel Poble va remarcar que cal separar allò que legalment li correspon a Augimar, els diners aportats per aprofitament urbanístic, dels que s’enten que no li correspon “ volem que se li pague ja a Augimar sols el que li correspon, ja que té a extreballadors sense cobrar baix aquesta excusa, i pensem que l’únic responsable de perllongar aquesta situació és sols el PP, ja que signen i volen dur al ple propostes d’alcaldia que ni es lligen, ni es molesten per estudiar, i els demostrem de seguida que estan plenes d’il·legalitats, en qualsevol altre municipi seriòs, a qui es dedica a fer aquests continus empastres, se li haguera obret un expedient disciplinari com a mínim”

Cabanes: Units pel Poble lamenta que l’alcalde intente dificultar ara l’accés dels regidors als expedients municipals que van a ple,

Cabanes: Units pel Poble lamenta que l’alcalde intente dificultar ara l’accés dels regidors als expedients municipals que van a ple, tallant la pràctica de facilitar sempre còpia dels assumptes.

UpP afirma que aquest arravatament autoritari no té cap explicació raonable i demana rectificar.

Cabanes 17 de gener de 2012 . El grup municipal d’Units pel Poble ha lamentat avui l’atac d’autoritarisme i falta de transparència informativa de l’alcalde de Cabanes, el qual avui ha comunicat que trenca amb la tradició instaurada en el municipi durant legislatures i a partir d’ara no es facilitarà còpia als regidors de la documentació que va a plenari.

La proposta de l’alcalde, és que a partir d’ara, els regidors hauran d’anar a consultar els expedients a l’ajuntament, per tant, en horari laboral; fet totalment incompatible amb el horari laboral; sols aleshores, és que sols després de consultar els expedients en l'Ajuntament i en eixe moment es facilitaran les fotocòpies que es demanen; segons la proposta d’alcaldia, enviada sols per correu electrònic, i sense cap Decre ni argumentari jurídic que justifique.

Per a Units pel Poble, aquesta comunicació trenca totalment amb les declaracions de bones intencions d’actuar dins de la cordialitat, el diàleg i les bones maneres i atempta als drets constitucionals d’accés a la informació dels càrrec públics i inclòs als articles del ROF, ja que els regidors tenen el dret a accedir a la documentació sense autorització prèvia, respecte de l'accés de qualsevol membre de la Corporació, a la informació i documentació corresponent als assumptes que hagen de ser tractats pels òrgans col·legiats que formen part, així com a les resolucions o acords adoptats per qualsevol òrgan municipal, per tant, com la petició de que es facilite anteriorment sempre la documentació està feta, si aquest es coarta s’estarà atemptant contra la igualtat d’accés a la informació i creant impediments interessats; ja que si fins ara s’ha fet es pot continuar fent.

Units pel Poble confia en que l’alcalde recapacite i corregisca aquest arravatament autoritari, ja que no té cap explicació ni raonament possible: ni és ell el que físicament fa les còpies ni aquests suposen cap despesa ja que a Units pel Poble, aquesta documentació es facilitava sempre per correu electrònic escanejada.

Sols els regidors del PP tenen dedicació parcial, cobrant els 7 un marge que va des dels 300 euros als 2400 mensuals, els de l’oposició no cobren un euro d’assignació ni per regidor, ni per Grup Municipal.

Cabanes: El PP vota a favor de que s’haja de continuar pagant al banc la hipoteca si aquest es queda la vivenda.

Units pel Poble no aconsegueix que la moció per demanar una modificació de la llei hipotecària tire endavant.

Cabanes 17 de gener de 2012 . El grup del PP en Cabanes va posicionar-se en dos ocasions en el darrer ple a favor dels interessos de les entitats bancàries i en contra dels veïns, la primera a l’impedir aplicar una taxa als bancs per ocupació de vía pública dels caixers, taxa que si paguen els bars i cafeteries, i en la segona, en negar-se a demanar a canviar la llei hipotecària, perquè quant el banc es quede una vivenda hipotecada, s’acaben els deutes, cosa que ara no passa.

Adjuntem el text de la moció que el PP va votar en contra; tot un exemple de per a qui treballen.

MOCIÓ INSTANT AL GOVERN DE L'ESTAT A MODIFICAR LA LLEI HIPOTECÀRIA A FI DE REGULAR LA DACIÓ EN PAGAMENT I ADOPTAR LES MESURES NECESSÀRIES PER A EVITAR ELS DESNONAMENTS PER MOTIUS ECONÒMICS

Vist que amb l'esclat de la crisi i l'augment de la desocupació, centenars de milers de famílies han arribat a una situació límit que no els permet cobrir les seues necessitats més bàsiques.

Vist que segons les dades del Consell General del Poder Judicial, només entre 2007 i 2010 en l'Estat Espanyol s'hauran produït prop de 300.000 execucions hipotecàries, i que les previsions diuen que entre 2011 i 2012 es podria arribar a la xifra de 500.000.

Vist que quan açò succeeix, les famílies no sols s'enfronten a la pèrdua de la seua vivenda sinó també a una condemna financera per a tota la vida: l'entitat bancària interposa una demanda i s'inicia el procés d'execució hipotecària que finalitza amb la subhasta de l'immoble. Si la subhasta queda deserta (cosa que en l'actual context de crisi succeeix en més del 90% dels casos), amb la llei vigent l'entitat bancària s'adjudica la vivenda pel 50% del valor de taxació i continua reclamant el pagament del deute restant, més els interessos i costes judicials, a les persones en situació d'insolvència, per mitjà de l'embargament de nòmines, comptes, etc, així com embargaments als avalistes. És a dir, a més de perdre la vivenda, milers de famílies s'enfronten a una condemna financera per a tota la vida que es tradueix en una condemna de l'exclusió social i l'economia submergida.

Vist que esta legislació que permet que les entitats financeres s'adjudiquen les vivendes pel 50% del valor de taxació no sols és anòmala i no té comparativa amb les legislacions d'altres països del nostre entorn, sinó que a més era desconeguda per les famílies quan van firmar els contractes hipotecaris. Fet que se suma a la publicitat enganyosa amb què es van comercialitzar la majoria d'eixes hipoteques, a la sobrevaloració en les taxacions i al llenguatge de difícil comprensió utilitzat en els contractes que ara es descobreix que en molts casos amagava tot tipus de clàusules abusives, com és el cas de les clàusules sòl.

Vist que considerem inadmissiblement i totalment injust que en un Estat social i democràtic de dret, totes les conseqüències de la crisi recaiguen sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari i en canvi les entitats financeres, en gran manera responsables de l'actual crisi, reben ajudes milionàries que ixen dels impostos, sense haver d'assumir cap responsabilitat, alhora que continuen generant milers de milions de beneficis anuals.

Considerant que tot l'ací exposat vulnera l'actual marc jurídic, ja que el dret a la vivenda és un mandat constitucional, especialment arreplegat en l'article 47 de la Constitució espanyola, que diu:

“Tots els espanyols tenen dret a una vivenda digna i adequada. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per a fer efectiu este dret...” però també en l'article 33, que limita clarament el dret a la propietat privada al compliment de la seua funció social (i que a hores d'ara s’incompleix sistemàticament en els pisos buits acumulats per bancs i caixes), o en l'article 24 que garanteix la tutela judicial (vulnerat en els processos d'execucions hipotecàries on es produeix clara indefensió). així com els compromisos jurídics en matèria de dret a la vivenda assumits per l'estat espanyol al ratificar tractats internacionals vinculants com són, entre altres, la Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, socials i Culturals (article 11), especialment a partir de la seua Observació General número 4 –Que concreta el contingut del dret a una vivenda adequada- i l'Observació General núm. 7 -que definix els desallotjaments forçosos com una de les principals vulneracions del dret a la vivenda.

Considerant que tot l'ací exposat depèn bàsicament d'una normativa de competència estatal, però els efectes dramàtics del qual es concreten en l'àmbit municipal, ja que és als ajuntaments a on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades a la cerca d'ajuda. Així, els ajuntaments es convertixen en doblement perjudicats: en primer lloc perquè es vulneren els drets fonamentals dels seus ciutadans; en segon lloc, perquè en ple context de crisi, quan els recursos són més escassos que mai, reben totes les peticions d'ajuda de les persones i famílies empobrides.

Considerant que la pèrdua de vivenda priva l'individu o la família de tota residència, i que, al seu torn, l'absència de residència els exclou de tota via administrativa, comportant per això la pèrdua de drets, impedint a les persones afectades realitzar-se tant de professional com familiarment

Considerant que, com a conseqüència de l'anterior, els desnonaments –Inclús més quan suposen el manteniment d'un deute en forma de condemna financera- comporten alts nivells d'inseguretat que desencadenen la pertorbació de l'orde públic i la pau social, i considerant que els ajuntaments tenen l'encàrrec de mantindre la seguretat i l'orde en el conjunt del territori municipal,

El Ple Municipal de Cabanes adopta els acords següents:

Primer.- Demanar al nou Govern central que aprove una modificació de la regulació hipotecària que incloga la figura de la dació en pagament, de manera que, en els casos de residència habitual, si el banc executa la hipoteca i es queda amb la vivenda, la totalitat del deute (principal, més interessos i costes judicials) quede liquidada, tal com succeeix en altres països de la UE o als EUA.

Segon.- Instar el Govern Central a aprovar una moratòria o implementar les mesures necessàries per a paralitzar els desnonaments de les famílies en situació d'insolvència sobrevinguda i involuntària. Per als milers de desnonaments ja produïts, que s'aproven amb caràcter d'urgència mesures destinades a què els milers de pisos buits que estan acumulant les entitats financeres com a conseqüència d'eixos embargaments siguen llocs immediatament a disposició de les famílies desnonades i sense recursos en règim de lloguer social, no superant mai el 30% de la renda familiar disponible.

Tercer.- Traslladar d'estos acords al Consell de ministres, així com als grups parlamentaris del Congrés i el Senat, a les Corts Valencianes, a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i a les associacions veïnals del municipi.

Cabanes: El PP vota contra fer pagar una taxa als bancs per ocupació de vía pública com demanava Units pel Poble.

Cabanes 15 de gener de 2012 . El PP, com ve sent habitual a tot el que li proposa l’oposició, va votar en bloc en contra de la moció que presentava Units pel Poble, que demanava seguir l’eemple de molts pobles governants pel PP, on s’aplica una taxa a les entitats bancàries per ocupació de via pública ( taxa que sí es fa pagar, per exemple als bars i cafeteries)

Units pel Poble va recordar que actualment, està en vigor la “ TAXA PER ESTESES, TUBERIES I GALERIAS PER A la CONDUCCIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA, AIGUA, GAS O QUALSEVOL ALTRE FLUID, INCLOSOS ELS PALS PER A LÍNIES, CABLES, PERMÒDOLS , Etc. SOBRE LA VIA PÚBLICA” que sols preveu una taxa molt limitada per aquestes activitats, que es concreta en les empreses de subministrament en l'1.5 per 100 dels ingressos bruts.

El grup majoritari de l’oposició va destacar que “de la mateixa manera que s’ha produït un increment de taxes com l’ICIO, o es pensa recaptar més en l’IBI, pensem que és apropiat seguir l’exemple d’altres municipis i aplicar taxes perquè paguen més al poble qui més diners genera gràcies a l’ocupació de la via pública, com és el cas de les entitats bancàries, o les empreses de telefonia, entre altres, per eixe motiu, es presenta la següent proposta per fer una nova TAXA PER UTILITZACIONS PRIVATIVES O APROFITAMENTS ESPECIALS DEL SUBSÒL, SÒL, I VOL DEL DOMINI PÚBLIC MUNICIPAL , que complemente o substituisca en el seu cas l’anterior.

Units pel Poble va destacar que la proposta era més que res simbòlica, ja que es pretenia demostrar que la voràgine recaudatoria de l’equip de govern no es limitava als de sempre, sinó que també s’anava a demanar pagar més a qui més té, i la pròpia moció replegava una proposta d’ordenança ja elaborada que millorava l’anterior i incloïa aquesta taxa, fet pel qual la faena a fer era mínima. El PP, es va oposar a poder treballar en aquest sentit, i l’any que ve, cafeteries i bars pagaran per ocupació de via pública, els veïns que tindra gual per poder creuar la vorera i accedir als garatges, es pagarà més en IBI, fems i impostos de construcció, però els bancs, es lliuraran gràcies al PP”

Cabanes: El PP vota contra el valencià i impedeix que l’ajuntament tinga un reglament de normalització lingüística com proposa Units pel Poble

Cabanes 13 de gener de 2012 El PP va votar en contra en el darrer ple de dotar al municipi de cap reglament de normalització lingüística. Units pel poble va presentar una proposta que demana sols començar a treballar amb un reglament mínim, que podia ser purament simbòlic, i fins i tot a d’això el PP es va negar.

El coneixement i ús cada cop de la llengua del municipi és un fet, però malgrat això, enfront hi ha una administració local on el seu ús és sols residual. Sols ara, i a petició d’Units pel Poble, les actes de les sessions plenàries es fan també en valencià, i ahí s’acaba tot l’ús escrit de la llengua.

El PP va negar poder treballar en uns mínims per garantir el dret als ciutadans en tindre una administració local que atenga en el idioma propi. Units pel Poble va adjuntar un model de com podria ser el reglament, proposta que era oberta.

MOCIÓ PER FER UN REGLAMENT DE NORMALITZACIÓ LINGÚÍSTICA AJUNTAMENT DE CABANES

Cabanes no ha tingut fins ara cap reglament per potenciar la normalització lingüística . Per eixe motiu, es presenta al Ple següent proposta:

L’ajuntament en ple de Cabanes aprova:

- Instar a una Junta de Portaveus, perquè en un temps no superior als tres mesos, presenten davant d’aquest ple una proposta de reglament de consens, per normalitzar lingüísticament el nostre ajuntament

Per facilitar aquest procés,adjuntem un esborrany de com podria ser aquest reglament.

Article 1

El valencià és la llengua pròpia del municipi de Cabanes. Tots els ciutadans tenen dret a conèixer-la i a usar-la oralment i per escrit en les instàncies públiques.

Article 2

Els objectius d’aquest reglament són els següents:

a) Fer efectiu el dret de tots els ciutadans a conèixer i a usar el valencià.

b) Promoure la seua recuperació i fomentar-ne l’ús en tots els àmbits de la vida ciutadana.

c) Fer efectiu l’ús oficial del valencià, com a llengua pròpia de l’administració local i del municipi.

d) Normalitzar l’aplicació del valencià en l’àmbit de l’administració local de l’Ajuntament de Cabanes.

e) Estimular la presa de consciència col·lectiva quant a la potenciació. Ètica del fet idiomàtic valencià en tots els àmbits socials.

Article 3

1. Els acords que aprove l’ajuntament de Cabanes i que es publiquen o tinguen publicitat, hauran de redactar-se preferentment en valencià, fins a completar progressivament el procés de normalització idiomàtica.

2. Tindran plena eficàcia administrativa i jurídica oficial tots els documents impresos i els formularis redactats en valencià.

Article 4

La redacció de tots els documents públics es farà preferentment en valencià, fins a la plena normalització. com a llengua pròpia de l’administració i del municipi. Tanmateix, es garantirà el dret dels ciutadans a dirigir-se a l’ajuntament en qualsevol de les dues llengües oficials, valencià i castellà, oralment i per escrit, i a obtenir-ne resposta en la llengua utilitzada.

Article 5

1. Per a garantir les exigències lingüístiques legals i socials, el personal al servei de l’administració local (o els òrgans que en depenguen) haurà de posseir un coneixement lingüístic simètric (valencià-castellà) adequat a les funcions que han d’exercir, que faça possible atendre el ciutadà en la llengua que aquest sol·licite.

2. L’Ajuntament, d’acord amb el paràgraf 5.1. demanarà a les bases de convocatòries per a la provisió de places en l’administració Local, el coneixement dels idiomes oficials. El nivell de les proves a realitzar i la seua puntuació haurà d’estar d’acord amb el lloc de treball a ocupar.

Article 6

1. L’Ajuntament de Cabanes haurà de promoure i utilitzar el valencià en totes les dependències municipals centrals i en les despenentscentralitzades de l’Ajuntament: (Biblioteca, Casal Jove..etc), serveis assistencials, festes locals, etc. Així mateix, es promourà el valencià en els mitjans de comunicació propis (Butlletí d’Informació Municipal, web etc.), fins assolir una normalització total.

2. Les inscripcions o retolacions que identifiquen béns de propietat municipal tals com vehicles, maquinària, immobles o utillatge en general, s’escriuran únicament en la forma oficial valenciana.

3. La promoció i difusió de les activitats municipals mitjançant anuncis en diaris, revistes i altres publicacions, cunys radiofònics, fullets, catàlegs, publicitat, memòries, plànols, etc., es faran en valencià.

4. En les activitats recreatives organitzades per l’ajuntament i especialment les que es fan amb motiu de fires, actuacions, grups teatrals i altres actuacions anàlogues, el valencià tindrà una presència adequada a l’esperit i a les normes del Reglament de Normalització Lingüística. El paràgraf anterior també s’aplicarà als serveis de megafonia instal·lats amb motiu d’aquelles activitats.

5. La producció editorial de l’Ajuntament es farà com a norma general en valencià.

Article 7

1. Així mateix, informarà i assessorarà totes les entitats públiques o privades perquè col·laboren activament en la ràpida difusió de l’ús del valencià.

2. Totes aquelles publicacions d’entitats i aquelles publicitats que es facen per qualsevol mitjà de comunicació, cartells, ràdio i que compten amb al col·laboració i el patrocini de l’Ajuntament de Cabanes, si estan redactades íntegrament en valencià, podran comptar amb l’ajuda econòmica preferent.

Article 8

Tots els topònims del terme i els noms de les vies públiques es retolaran únicament en valencià. En els indicadors d’informació pública podrà valorar-se la conveniència d’utilitzar altres llengües.

Article 9

L’Ajuntament ha de propiciar i mantenir les relacions entre les institucions dels diversos territoris en procés de normalització. Lingüística, amb l’objectiu d’intercanviar experiències i avançar conjuntament en el camí de la normalització.

1. L’Ajuntament demanarà a les administracions públiques radicades al nostre país, oficialment la Comunitat Valenciana, que tota la documentació que li remeten estiga redactada preferentment en valencià.

2. L’Ajuntament instarà els organismes que hagen de col·locar rètols o indicacions al terme municipal perquè ho facen oficialment en valencià.

3. Els escrits que siguen adreçats a les autonomies catalana i balear es faran prioritàriament en valencià, per tal com la llengua és comuna.

Article 10

Es buscaran els mecanismes oportuns i col·laboració entre administracions per tal de :

1. Planificar les actuacions i activitats encaminades a la progressiva normalització del valencià.

2. Assessorar i corregir textos presentats pels diversos ens públics o privats.

3. Organitzar cursos de reciclatge permanent per als funcionaris i empleats públics, com també per a altres col·lectius que ho necessiten i que ho solliciten formalment.

4. Assessorar i animar els funcionaris en l’ús del valencià.

5. Assessorar, preparar i proposar la necessitat i la baremació dels exercicis de valencià a realitzar en les proves d’accés de les convocatòries públiques a l’Ajuntament.

6. Informar els ciutadans sobre les ajudes per al foment del valencià, procedents de la Generalitat i altres administracions. Es facilitaran els tràmits a totes les persones interessades a beneficiar-se amb aquestes ajudes.

7. Fomentar i dur a terme activitats i campanyes per a l’ús del valencià.

8. Tenir com a funció bàsica el compliment i el desenvolupament d’aquest reglament.

Article 11

L’Ajuntament de Cabanes haurà de comptar amb la suficient consignació pressupostària per tal de fer realitat les tasques i els objectius propis de la política de Normalització Lingüística i del present reglament.

Disposició. derogatòria

Queden derogades totes les disposicions municipals que s’oposen al present reglament.

Compromís du a les Corts l'estat de risc de runa del Castell de Miravet ( Plana Alta)

A LA MESA DE LES CORTS

Mireia Mollà i Herrera i Mònica Oltra i Jarque, Diputada i Portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Compromís d’acord amb allò dispost en els articles 160 i següents del RCV, presenten la següent Proposició No de Llei.

Recentment s’ha donat a conèixer per part d’experts, l’advertència sobre l’empitjorament de l’estat del Castell de Miravet a Cabanes..

Segons s’ha exposat, hi ha una notable pèrdua de diferents peces de maçoneria de la part superior del llenç de la torre de l'homenatge, problema que ve aparellat amb el fissurament de tota la façana i que afecta de manera directa a l'estabilitat de les parts que resten en peu. Aquests signes de deteriorament han agreujats en les visites fetes en pot més d’un any per experts, cosa que fa pensar que si en 21 mesos s'ha ensorrat una part important de la torre de l'homenatge (part més representativa del castell) i que aquesta ha quedat seriosament danyada, es qüestió de mesos que es produisca un col·lapse major.

El conjunt del Castell de Miravet es troba sota la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol, i passa a considerar-se Bé d’Interés Cultural en base a allò establert en la Disposició Addicional Primera de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià (Llei 4/1998) de la GV, segon la qual aquests immobles; castells, torres defensives i altres construccions fortificades, passen a ser declarades BIC.

D’aquest conjunt arquitectònic es té les primeres referències històriques a l’any 1091, quan és conquerit temporalment pel Cid, al seus habitants; els musulmans.

És Alfons II qui en 1178 promet al bisbat de Tortosa la concessió de la futura ‘‘tinença de Miravet’’, un cop siga conquerida la comarca, fent-se efectiva la mateixa amb la caiguda en 1233 de Borriana. El Castell passarà a ser l’epicentre de la Tinença de Miravet, a partir de la qual el bisbe tortosí Ponç de Torrellas repobla tot el territori del que avui són el termes municipals de Cabanes, Benlloc i Torreblanca,

És a partir del XVI quan el castell i les zones del voltant es van despoblant . Poc a poc, el despoblament van anar arruïnant aquest conjunt arquitectònic de gran vàlua adaptat a l’abrupta geografia de la muntanya, tot i que encara es poden contemplar la torre de l’homenatge, els seus distints recintes emmurallats, portes, torres, murs i arcs, aljubs, edificacions de tot tipus com ara les ruïnes del poblat que hi havia dins dels propis murs o l’església de Sant Martí i Sant Bartomeu fora de les antigues muralles.

Aquestes restes, a més del valor sentimental que tenen a tota la comarca, disposen d’unes característiques arquitectòniques i històriques de gran interès, per conèixer i posar en valor els castells d’origen musulmà repoblats pels cristians i les seues transformacions al llarg de la història

La recuperació del mateix encara és un fet possible, ja que, tot i l’estat de ruïna, n’és recuperable la pràctica totalitat del conjunt si hi ha una voluntat d’aconseguir-ho per mitjà d’un pla integral de restauració de tot el conjunt arquitectònic. La restauració del mateix, evitaria la seua desaparició a mitjà termini, i seria un legat impressionant per les generacions futures, a més d’un al·licient impagable per potenciar el turisme d’aquest indret.

Tot i la petició feta a l’ajuntament de Cabanes de desplegar les seues competències, s’ha fet fins la data cas omís, baix l’excusa de ser una propietat privada aliena a l’ajuntament.

Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
Article 5. Col·laboració dels particulars, diu que

1. Els propietaris i posseïdors de béns del patrimoni cultural valencià han de custodiar-los i conservar-los adequadament a fi d'assegurar el manteniment dels seus valors culturals i evitar la seua pèrdua, destrucció o deterioració.

2. Qualsevol que tinguera coneixement del perill de destrucció, deterioració o pertorbació en la seua funció social d'un bé del patrimoni cultural, o de la consumació de tals fets, haurà de comunicar-ho immediatament a l'administració de la Generalitat o a l'Ajuntament corresponent, els qui adoptaran sense dilació les mesures procedents en compliment de la present Llei.

3. Totes les persones físiques i jurídiques estan legitimades per a exigir el compliment d'aquesta Llei davant les administracions públiques de la Comunitat Valenciana. La legitimació per a l'exercici d'accions davant els tribunals de justícia es regirà per la legislació de l'Estat.

CAPÍTOL II .RÈGIM GENERAL DE PROTECCIÓ DELS BÉNS INVENTARIATS.

Article 18. Obligacions dels titulars. 1. Els propietaris i posseïdors per qualsevol títol de béns inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià estan obligats a conservar-los i a mantenir la integritat del seu valor cultural.

Article 40. Ruïna. 1. Si, malgrat el que es disposa en l'article 18 d'aquesta Llei, arribara a incoar-se expedient per a la declaració de la situació legal de ruïna d'un immoble declarat d'interès cultural, la conselleria competent en matèria de cultura intervindrà com interessada en aquest expedient, la incoació del qual haurà de ser-li notificada. L'expedient haurà de ser també sotmès a informació pública per termini d'un mes a fi de fer possible el compliment del que es disposa en l'article 5.3 d'aquesta Llei.

La incoació de l'expedient podrà donar lloc a l'expropiació de l'immoble en els termes establits en l'article 21.

Per tot això, es presenta, la següent PROPOSICIÓ NO DE LLEI

Les Corts Valencianes insten a la Conselleria de Cultura a iniciar els tràmits per evitar la ruina de l’immoble, instant al propietari a cumplir la llei esmentada, o en el seu cas, iniciar els tràmits que replega l’article 40.

Corts , 10 de gener de 2012

Mireia Mollà i Herrera Mònica Olt

Cabanes i Ribera : El PP vota en contra de millorar l’ambulatori de la Ribera.

Fins i tot el regidor del PP de la Ribera va votar en contra sense proposar cap alternativa.

Cabanes 12 de gener de 2012. El no per sistema al qual el PP de Cabanes respon a totes les propostes de l’oposició, va tindre un nou lamentable episodi quan els set regidors del PP, incloent el de la Ribera, van votar en contra d’una moció que demanava dignificar les instal·lacions de l’actual ambulatori que dóna servei als nuclis costaners del terme municipal.

La moció, que venia a ser més que res simbòlica, ja que pretenia simplement que es reclamara a la Conselleria ajuts, o que es millorar l’accés a les actuals instal·lacions, va comptar amb la negativa del PP, que perfectament podia haver fet alguna proposta per modificar-la al seu gust.

AL PLE MUNICIPAL

Carles Mulet i Diego Noel, portaveu i portaveu adjunt respectivament del Grup Municipal Units pel Poble:Compromís Municipal, a l'empara del que es disposa en l'article 116 de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de Règim Local de la Comunitat Valenciana (art. 97/3 ROF), presenta davant aquest Ple Corporatiu la següent:

MOCIÓ PER LA MILLORA DE L’AMBULATORI DE LA RIBERA.

El Partit Popular acaba de rebutjar en les Corts Valencianes, una esmena als pressupostos autonòmics de 2012 en la qual es demanava una partida per a la millora de l’ambultari de la Ribera.

Encara així, pensem que com ajuntament he de treballar activament per intentar obtindre les inversions que necesita el nostre poble, i de la mateixa manera que el centre mèdic del casc urbà de Cabanes

L’actual espai municipal emprat com ambulatori al nucli riberenc de la Venta, és a totes llums insuficient per tindre unes dimensions molt reduïdes, mantindre barreres arquitectòniques que dificulten l’accés a persones amb cadires de rodes o carrets de xiquets, o tindre un mobiliari i instruments desfasats o desbaratats, o una sala d’espera molt menuda.

Per eixe motiu, l’ajuntament en ple acorda:

Primer : Estudiar la possibilitat de buscar un espai més ample i en condicions per poder donar servei digne a tots els nuclis que hi depenent, com ara el Broseral, Polido, L’Empalme, la Venta, Ventorillo, Reiet (Ribera Mar), o fins i tot el nou PAI de Torre de la Sal.

Segon: demanar a la Conselleria de Sanitat que estudi les possibilitats de o bé construir un nou centre, o bé millorar en la mesura de les possibilitats l’existent, amb millors dotacions i increment horari de l’atenció.

Tercer: l’ajuntament en ple acorda, que en cas de no ser possible a mig termini la construcció d’un nou centre, millorar l’accessibilitat al mateix amb la creació de rampes i portes aptes per a les cadires de rodes.